Quants amics o coneguts descendents de manxecs, andalusos, murcians o aragonesos tens? estic segur que més d’un, de fet és molt probable que tu també ho sigues.
L’èxode rural de meitat segle XX cap a zones més industrialitzades i pròsperes com la nostra terra, va donar lloc a una entrada de població “estrangera” amb una llengua i uns costums diferents als nostres, malgrat les penúries pròpies de l’època, es va forjar una societat on coexistien persones de diversa procedència fins al punt de barrejar-se i esdevindre’s com una societat unificada, només diferenciada per la classe a la que pertanyien, però de cap manera a la zona de la que procedien.
Les posteriors generacions, hereus d’aquella barreja cultural, ens enfrontem ara a un nou èxode que porta produint-se de manera més notòria des dels anys noranta i sobretot principis del nou mil·lenni, però a diferència d’aquell èxode rural dels anys cinquanta i seixanta, els nous veïns d’aquesta terra venen de zones amb el cínic nom de “països subdesenvolupats”, que no són altra cosa que el resultat de la globalització i el capitalisme salvatge comandat pels Estats occidentals que perpetuen l’estatus quo que existeix entre nord i sud i on també incloem a les antigues repúbliques soviètiques, on perdut el seu valor estratègic per al triomfant bloc occidental, van ser abandonades a la seua sort al capdavant de “democràcies” capitalistes que desindustrialitzaren les economies per a convertir-se en països exportadors de persones fugint d’un capitalisme corrupte a mans d’autèntics gàngsters.
Com a meitat segle XX, coexistim a aquesta terra persones de diverses pàtries i llengües, i encara que es innegable que les diferències culturals són més notables en els nostres temps, la major part de la nostra generació ha donat mostra de tolerància i bon enteniment amb els nostres nous veïns, aquestos, són ja part dels nostres pobles i ciutats, i poc a poc van introduint-se en l’ambient cultural i social de la nostra terra, de la terra de tots.
Per altra part, no es cap secret que existeix un percentatge perillosament creixent d’una part de la població que no és tant favorable a aquesta coexistència, en aquest context, s’ha col·lat un molest fantasma a la vida política de les nostres comarques, el fantasma del feixisme, disfressat de “partidos patriotas” o extrema dreta o com cadascú ho vulga dir.
El fet és que, aprofitant l’esgotament del sistema capitalista, els partits neofeixistes, han reduït la lluita de l’obrer “aborigen” a imposar-se a l’obrer “estranger”, la millor manera que se’ls ha ocorregut és la de proposar l’expulsió de tots els immigrants dels nostres barris i pobles per a que la feina quede en mans “nacionals”.
No dubten en bombardejar en dades a l’obrer desesperat pels efectes de la crisi, així mostren a una administració permissiva i generosa amb la població immigrant, i uns obrers “nacionals” discriminats pel fet de ser espanyols.
La realitat és que aquestes molletes de pa amb les que “premia” l’administració als immigrants i ens “priva” als obrers autòctons, les ajudes socials, són un dret i no un premi, un dret que hauria de ser extensible a tota la classe obrera, independentment de la procedència, malauradament, aquestos partits neofeixistes, no lluiten pel just repartiment de la riquesa de l’Estat, es desemmascaren com el que són, una mutació de la burgesia capitalista, la dreta dels pobres, el racisme, l’anticomunisme, el bel·ligerant i perillós feixisme que ja escampa per tota Europa i que intenta incrementar les seves quotes de poder des dels nostres pobles.
Vicent Leonés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada