Sovint es fa referència a que “ja es fa a altres països d’Europa” per
aconseguir la credibilitat d’una proposta o una idea. No entraré en el debat
sobre la falta de criteri propi que tenim al nostre país que açò demostra, però
em sumaré per un moment a l’hàbit. Recentment vaig acudir a una xarrada en
Bristol sobre la situació d’emergència de l’economia local per la cada volta
major presència de grans superfícies, també cada volta més grans. Un problema
que també patim al nostre País on estes grans empreses estan acabant amb les
economies locals fagocitant-les, fent tancar xicotetes botigues i comerços,
enviant a gent a l’atur i oferint preus baixos a costa de pitjors condicions
laborals, insensibilitat mediambiental i l’externalització a països
subdesenvolupats. Davant açò, es proposava la necessitat d’un impost local a
les grans superfícies. Un impost que d’una banda frenara la presència d’aquests
gegants als nostres pobles i ciutats i d’altra permetera obtenir uns ingressos
que anirien destinats íntegrament a reforçar l’economia local per garantir la
seua supervivència. Davant la situació darwiniana actual de lluita i mort dels
més dèbils davant els més forts, esta mesura pretén garantir la convivència i
integració de grans superficies en les economies locals sense destruir-les i,
el que és més, reforçant-les.
Pense que aquesta no és una solució a llarg termini, però que pot servir a curt termini per frenar l’enorme destrossa que aquestes grans superfícies estan generant en els nostres pobles i ciutats. No obstant, aquesta mesura ha d’anar acompanyada de la lluita per un objectiu global més ampli: avançar cap una societat on prime la cooperació i no la competitivitat, on la democràcia als municipis siga allò que regisca els seus futurs per damunt de poders econòmics aliens i on la ciutadania tinga capacitat de generar i redistribuir la seua pròpia riquesa sense la tutel·la o l’explotació de poders econòmics o classes socials superiors.
No obstant, mentre a Anglaterra ja s’estudia i comença a aplicar aquesta mesura, en l’Estat Espanyol patim el major retrocés en aquest sentit de la nostra història amb la reforma de la Llei de Regulació de Bases del Règim Local que planteja el PP, destinada a acabar amb la democràcia local transferint les seues competències a les diputacions, privatitzar els serveis públics locals deixant-los en mans de grans empreses privades i potenciar la desregulació total de l’economia també en els municipis.
Encara que sols fos perquè a Europa ja es comença a fer, hem d’acceptar que hem emprés un camí suïcida i que està a les nostres mans defensar el futur dels nostres pobles i la nostra gent.
Josep
Escrig
(@escrig3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada